15-XI-1976, dissabte,
ja en faig 32.
El destí ens fa creuar amb la Pia,
una fada, en un món massa real.
Creem les nostres aliances,
i en un entorn íntim i màgic,
reafirmo tot el que sento per tu.
"Amb tu" - L.X.B:
"Tu em mires, i jo,
no puc pensar en res més que,
com n'ets d'important,
amb tu, jo em vaig fent gran,
ja no em passa pel cap
res on no hi ets.
(...) Que jo vull estar amb tu ,
i és que sol no vull trobar-me
ni demà ni més enllà,
i és que saps que sol,
neixes i te'n vas.
Te'n vas sol.
I no cal que facis res
que ja ho fas tot,
toca'm com tu fas,
ningú en va saber tant.
(...) Desperto i veig que tu hi ets
que cada dia és un dia més,
que puc ser lliure,
sense tu no puc viure.
T'P
No hay comentarios:
Publicar un comentario