Lluny, Marta ....
lluny, Marta, lluny de tot i en solitud;
platja deserta, cambra closa, bosc
de grans silencis; tanta vida, tant
de tu i de mi per tot arreu que res
no ens escatima imatges, fonda arrel
que ens nodreix i que ens serva. Lentament
emergim de les aigües, xops de llum.
Qui vibri l'arc que tensa cada mot
i cada gest i cada sentiment;
que el mar, llunyà, pregoni l'alt triomf
de la teva bellesa i del meu goig.
Lluny, Marta, lluny, l'esclat intens del blanc
restaura els límits que hem tant vulnerat.
no hi ha buidor, ni fosc, i altra cop,
vida i no vida en un sol moviment,
m'omplo la pell i el pensament de tu
des de les hores mortes, talaiot.
Miquel Martí Pol
No hay comentarios:
Publicar un comentario