Feia temps que volia dedicar-li
una pàgina del blog
a algú molt especial,
a una gran persona,
que va patir la pèrdua,
d'una persona molt important,
però que ara de nou
ha recuperat el somriure,
amb l'arribada de la petita
Núria.
Per a la Mireia,
qui omple la casa d'amics,
dónant sempre tot el que te
i pensant en els altres,
des del respecte i el silenci.
Gran mare
i millor persona.
Gràcies per seguir al meu costat,
tinc un clavell per a tu:
2 comentarios:
Ostres tú! Se m'ha posat la pell de gallina i m'he emocionat. Moltes gràcies per dedicar-me aquestes línies (si la Núria ho poguès llegir segur que també estaria molt feliç).
Desitjo de tot cor que ben aviat siguis tú qui surti en una foto com aquesta amb el teu petit/a en braços (bé, o amb els petits/es, je, je, je).
Moltes gràcies de nou, una abraçada!!!
Ei!!!! Quina bona parella fan la Núria i la Mireia.
La foto és molt maca com la mare. Molts petons i a veure si ens veiem tots plegats.
PD: Haig de dir que la Núria em té el cor robat! Amb el seu somriure i tan desperta, ai!!!!! me la menjaria (tot i que els pares no em deixarien)
PD2: tens blog Mireia?
Petons!!
Publicar un comentario