
M'agrada viatjar en tren...
Sentir el ronroneig del tren, quedar-me adormida amb l'escalfor de la calefacció, o recolzar-me al marc de la finestra veient el paisatge, que cada dia és diferent.
Encara que estigui sola al vagó, mai me'n hi sento, perque penso en el conductor, en la gent que espera per pujar o en el que hi podria fer dins sola sense que ningú em veigués, mentres escolto música.
Més d'una vegada ho he pensat; he pensat que "-podria posar-me a córrer, a ballar de punta a punta del vagó, a cantar...", a vegades quan espero el tren escoltant també música amb l'MP3, segueixo el ritme de la música amb el peu i si el grau d'intensitat augmenta em venen ganes de ballar, (com si estigués sola) i sempre penso en la llibertat que em dóna el ball, en la descàrrega d'energia, en "l'electricitat".
Una de les cançons que més m'inspira és de la pel·lícula Billy Elliot. Aquest troç és increible, el deixo perque el disfruteu:
http://es.youtube.com/watch?v=wbufr4Z3-W0.
No hay comentarios:
Publicar un comentario