Caic, a poc a poc me’n vaig,la física em captiva
i la gravetat m’inclina
als seus peus, caic.
Al mateix temps desfaig,
els nusos que regiren,
aquest fràgil equilibri, meu.
Res no dura gaire,
mai no sóc d’enlloc,
d’aquest país d’aire.
Mai, tornaré a viure mai,
amb el pes que arrossega la mentida,
la rutina, el trist engany.
Sense final jo caic,
el món s’encén, s’estimba
contra els vidres dels meus dies, caic.
M’enfonso dins l’aigua,
la corrent em porta prop
del meu país d’aire.
Ningú ens duu un instant,
dibuixa el meu salt,
travessa els espais en blanc,
arribes, te’n vas,
la vida es desfà,
invisible en el mar dels anys.
Salto sense xarxa,
salto i sempre caic.
Res no dura gaire,
Mai no sóc d’enlloc
del vell país d’aire,
l’impuls d’un instant,
dibuixa el meu salt,
travessa els espais en blanc,
arribes te’n vas,
la vida es desfà,
invisible en el mar dels anys...
"Caic" - Gerard Quintana
No hay comentarios:
Publicar un comentario