Amb el pas dels dies les coses es veuen diferents...
Avui la prova ha anat molt bé (ara ja només en queda una..) i tinc ganes de riure de nou. La vida ens posa obstacles que hem d'anar superant i tinc clar, que val la pena fer-ho i ser valent per seguir endevant.
De camí a casa, contenta, m'ha vingut al cap una imatge que ha fet dibuixar una rialla en la meva cara, i és la que veieu a la fotografia... Ja sé que a primer cop d'ull potser no significa res, però els que esteu en el meu dia a dia, sabeu que ODIO els "Túnels del terror" tot i que sempre i acabo entrant i en sorto rient... ("-de que no escanyem a l'Enric, oi Sus?")
Aquesta foto va per dues de les persones amb les que més he rigut en un túnel de terror, l'Enric i la Sus que ben aviat seran pares; que sé que ens estimen molt i que a la seva manera no en deixat mai d'estar al nostre costat. Us estimem molt. Molta sort i salut per a l'arribada de la Nunu.
2 comentarios:
M'alegro molt que avui la prova hagi anat bé. I el que em fa més feliç és saber que avui veus les coses d'una altra manera, amb més esperança i l·lusió.
Ja veureu com poc a poc tot s'anirà "encarrilant" i la mala ratxa haurà passat de seguida.
Un petó!!!
Hola noia, miro el teu bloc per primera vegada, i veig que t'hi aboques des de dins.
Igual que la Mireia, m'alegra que la prova hagi anat bé; sempre és una injecció de vitalitat.
Avui, amb la Mireia hem anat a la maternitat perquè ella tenia moltes molèsties a l'estómac i al ventre. Tot plegat no res, una gastrointeritis i tots tres estem perfectament, però és clar, sota aquestes condicions tot es "complica" una mica més de l'habitual.
T'explico tot això, perquè a tall del teu propi comentari "Amb el temps les coses es veuen diferent", m'ha donat la vena de posar-me a escriure a raig en una de les estones que la Mireia estava dins del servei d'urgències, allò que m'ha sortit de dins en aquell precís moment (tal i com tu fas en aquest bloc) i copio íntegrament el que en aquell mateix moment ha sortit.
Molt em penso que efectivament, amb el temps es tornarà a veure diferent, però l'ara i aquí tampoc no es pot menystenir mai...
"Si tens garantida la sanitat, millor que no et posis malalt. És preferible que si et poses malalt, et garanteixis la sanitat.
Si ets egoista, egocèntric i asocial, preferiràs el talonari. Els professionals que t’atendran potser no seran tant bons, i el centre potser no disposarà de la mateixa disciplino-diversitat, però a canvi podràs fer-te creure a tu mateix que el mon real en el que vius no existeix.
Podràs estalviar-te una espera de 5 hores quan tinguis una urgència. Podràs estalviar-te que l’espera transcorri en una sala diminuta, claustrofòbica i depriment, al mateix ritme d’un rellotge al que se li han parat les busques. Podràs estalviar-te haver de compartir, dins d’aquesta mateixa sala diminuta, l’alegria dels familiars acompanyants d’immediatament futurs pares, quan el teu interior és omplert tant sols amb l’angoixa del desconeixement de quina és la peça que està fallant dins del complex sistema que està format per la teva parella, la nova vida que ve, i tu mateix; el mateix desconeixement que tampoc no et permet de saber com de greu és el contratemps, ni quines en seran les conseqüències.
La concurrència alegre per descomptat que no en té cap culpa. Els professionals que t’atenen, evidentment tampoc; i no és de forma distreta el sincer reconeixement que faig a la seva professionalitat, fruit de l’equilibri entre les capacitats tècniques i el proper tracte humà que exerceixen.
Sembla que dins la partida, eliminats els jugadors que és segur que no fan trampa, tant sols hagin de quedar els que si que en fan; i resulta que l’únic jugador no anomenat fins ara és el gestor. Més enllà de les inacabables pluges de dades de les que els gestors en fan gal•la... alguna vegada s’han preocupat de saber les condicions en les que obliguen a sotmetre’s els seus gestionats? Alguna vegada han patit ells directament aquestes condicions?
Jo crec que formen part del col•lectiu egoista, egocèntric i asocial; del col•lectiu que prefereix que quan es posen malalts, garantir-se la sanitat; del que utilitza el talonari per comprar decorats que modifiquin la seva percepció del mon real perquè no els agrada patir-lo, però perversament fan que la resta hagi de patir-lo. CABRONS."
I afegeixo: me'n vaig a la piscina a nedar, i demà serà un altre dia.
Publicar un comentario