domingo, 30 de diciembre de 2007

PIRATAS CON PATA DE PALO


Homenatge a dos cràpules que formen part de la BSO de la meva vida.

"Dos pájaros de un tiro", un regal de concert amb una companyia inolvidable.

En deixo constància amb una de les meves cançons preferides, una manera d'entendre l'amor, una manera d'entendre la vida.

Yo no quiero un amor civilizado,

con recibos y escena del sofá;

yo no quiero que viajes al pasado

y vuelvas del mercado,

con ganas de llorar.

Yo no quiero vecinas con pucheros,

yo no quiero sembrar ni compartir,

yo no quiero catorce de febrero

ni cumpleaños feliz.

Yo no quiero cargar con tus maletas,

yo no quiero que elijas mi champú;

yo no quiero mudarme de planeta,

cortarme la coleta, brindar a tu salud.

Yo no quiero domingos por la tarde,

yo no quiero columpio en el jardín;

lo que yo quiero, corazón cobarde,

es que mueras por mí.

Y morirme contigo si te matas

y matarme contigo si te mueres,

porque el amor cuando no muere mata

porque hay amores que matan y nunca mueren.

Yo no quiero juntar para mañana,

no me pidas llegar a fin de mes;

yo no quiero comerme una manzana,

dos veces por semana

sin ganas de comer.

Yo no quiero calor de invernadero;

yo no quiero besar tu cicatriz,

yo no quiero París con aguacero

ni Venecia sin ti.

No me esperes a las doce en el juzgado,

no me digas "volvamos a empezar",

yo no quiero ni libre ni ocupado,

ni carne ni pecado, ni orgullo ni piedad.

Yo no quiero saber por qué lo hiciste,

yo no quiero contigo ni sin ti;

lo que yo quiero, muchacha de ojos tristes,

es que mueras por mí.
Y morirme contigo si te matas

y matarme contigo si te mueres

porque el amor cuando no muere mata

porque hay amores que matan y nunca mueren.

“Contigo” (“Yo, mi me, contigo”– J.Sabina)

viernes, 28 de diciembre de 2007

CALOR PER DIES DE FRED


Avui,
Tinc un especial recòrd per l'estiu, per la platja, pels viatges i per les tradicions (visita a Moncofa) i en concret per una parella que en un dia com avui, estan passant la seva segona lluna de mel a Paris, la ciutat de l'amor.

Per ells, per nosaltres, per les nostres teràpies de grup, pels viatges en bicicleta, per les sobretaules, i les visites inesperades. Per tantes coses que ens uneixen i ens fan ser els "més" de tot. Entre nosaltres no calen més paraules.

A L'ESTIU, ENS ESPERA LA TOSCANA... per vosaltres:

domingo, 23 de diciembre de 2007

BON NADAL

BON NADAL I BONES FESTES A TOTHOM!!!!
Espero que disfruteu aquestes festes i les passeu amb la millor companyia (familia, amics, parella o aquells/es amb qui vosaltres més desitgeu estar). Beveu, mengeu, parleu, balleu, canteu i feu l'amor...
Estimeu i deixeu-vos estimar, perque l'amor és el que ens fa seguir vius desde que naixem fins que morim.

SALUT PER TOTHOM!!!!



martes, 18 de diciembre de 2007

VIATJAR EN TREN


M'agrada viatjar en tren...


Sentir el ronroneig del tren, quedar-me adormida amb l'escalfor de la calefacció, o recolzar-me al marc de la finestra veient el paisatge, que cada dia és diferent.


Encara que estigui sola al vagó, mai me'n hi sento, perque penso en el conductor, en la gent que espera per pujar o en el que hi podria fer dins sola sense que ningú em veigués, mentres escolto música.

Més d'una vegada ho he pensat; he pensat que "-podria posar-me a córrer, a ballar de punta a punta del vagó, a cantar...", a vegades quan espero el tren escoltant també música amb l'MP3, segueixo el ritme de la música amb el peu i si el grau d'intensitat augmenta em venen ganes de ballar, (com si estigués sola) i sempre penso en la llibertat que em dóna el ball, en la descàrrega d'energia, en "l'electricitat".


Una de les cançons que més m'inspira és de la pel·lícula Billy Elliot. Aquest troç és increible, el deixo perque el disfruteu:
http://es.youtube.com/watch?v=wbufr4Z3-W0.

sábado, 8 de diciembre de 2007

QUI DIU QUE NO TÉ POR?


UN ANIMAL SALVATGE, PALPITANT, AMAGAT AL SUBSÒL DE LA NOSTRA INTIMITAT. IMPOSSIBLE D'AMANSIR, AQUESTA BÈSTIA NEGRA ENS ROSEGA CONTÍNUAMENT. DE VEGADES, FINS I TOT ENS PREGUNTEM SI ELLA MATEIXA DEU ESTAR ESFEREÏDA. LA DISSORTADA CRIATURA PETARIA DE DENTS I ENS ESGARRAPARIA PER DESCUIT. FINS AL MOMENT EN QUÈ, MORTA DE CANSAMENT, ES CARGOLARIA SOBRE SI MATEIXA I S'ADORMIRIA. LLAVORS, PER FI, ENS DEIXARIA RESPIRAR. V.F


"Tienen miedo del amor y no saber amar

tienen miedo de la sombra y miedo de la luz

tienen miedo de pedir y miedo de callar

miedo que da miedo del miedo que da

tienen miedo de subir y miedo de bajar

tienen miedo de la noche y miedo del azul

tienen miedo de escupir y miedo de aguantar

miedo que da miedo del miedo que da

el miedo es una sombra que el temor no esquiva

el miedo es una trampa que atrapo al amor

el miedo es la palanca que apago la vida

el miedo es una grieta que agrando el dolor

tiªm medo de gente e de solidi£o

tiªm medo da vida e medo de morrer

tiªm medo de ficar e medo de escapulir

medo que da medo do medo que da

tiªm medo de ascender e medo de apagar

tiªm medo de espera e medo de partir

tiªm medo de correr e medo de cair

medo que da medo do medo que da

o medo e uma linha que separa o mundo

o medo e uma casa aonde ninguem vai

o medo e como un lai§o que se aperta em nos

o medo e uma fori§a que ni£o me deixa andar

tienen miedo de reir y miedo de llorar

tienen miedo de encontrarse y miedo de no ser

tienen miedo de decir y miedo de escuchar

miedo que da miedo del miedo que da

tiªm medo de parar e medo de avani§ar

tiªm medo de amarrar e medo de quebrar

tiªm medo de exigir e medo de deixar

medo que da medo do medo que da ...." Pedro Guerra-Miedo

http://es.youtube.com/watch?v=GNZQ3XiIBwU


Tothom en el algún moment de la vida o del dia sent por i sento que el més lícit és reconèixer-la com a tal; per fer-la entrar, escoltar-la i retornar-la a l'exterior transformada en un nou pensament, fet o projecte.

lunes, 3 de diciembre de 2007

PETITES GRANS COSES



Avui el dia ha acabat sensacional!


Després d'arribar a casa cansada, d'estar tot el dia tancada a l'institut treballant, i sabent que és dilluns... He tingut la grata sorpresa d'obrir la bústia i trobar-me un sobre provinent d'Austràlia, amb una postal i un regal d'aniversari que m'ha fet caure les llàgrimes de l'emoció.

Només podien ser ... la Carla i el Ben. Ostres, no sabeu la il·lusió que m'ha fet! Sou encantadors. No només pel detall que heu tingut amb mi i que em recorda que aquestes petites coses, són les que fan que segueixis enamorat de la vida; sinó perque sempre us feu presents, sense ser-hi, perque em sabeu llegir entre línies i perque especialment tu, Carla has donat i dones significat, a molts moments de la meva vida, tot i estant a kilòmetres de distància.


A la foto, el regal, el sobre, la postal i la bola del món que ens manté unides. Ara la meva torna a enfocar Europa. Us espero amb candaletes!

jueves, 29 de noviembre de 2007

LLAMINADURES...


Lacasitos, nuves, coca-coles, maduixes, cors de préssec, totxos, regalèssia, Conguitos, mores, cucs, dentadures, llengües picants, plàtans, fruites àcides, claus angleses, kojaks, piruletes, xiclets, quicos, pipes, gusanitos, i tota la resta de llaminadures ...


formen un dels plaers més grans que arrossego desde petita. Només pot ser d'una manera: força quantitat, en bossa de plàstic, que es noti el pes a la mà, de molts colors i formes diferents i el millor de tot, ràpides de menjar. Aquest és el lema que compartim totes les dones de la meva familia, i gràcies a nosaltres la indústria de les llaminadures persisteix.


Avui amb nostàlgia d'infància, una de lesn cançons que més he cantat de petita:


lunes, 26 de noviembre de 2007


Amb el pas dels dies les coses es veuen diferents...

Avui la prova ha anat molt bé (ara ja només en queda una..) i tinc ganes de riure de nou. La vida ens posa obstacles que hem d'anar superant i tinc clar, que val la pena fer-ho i ser valent per seguir endevant.

De camí a casa, contenta, m'ha vingut al cap una imatge que ha fet dibuixar una rialla en la meva cara, i és la que veieu a la fotografia... Ja sé que a primer cop d'ull potser no significa res, però els que esteu en el meu dia a dia, sabeu que ODIO els "Túnels del terror" tot i que sempre i acabo entrant i en sorto rient... ("-de que no escanyem a l'Enric, oi Sus?")

Aquesta foto va per dues de les persones amb les que més he rigut en un túnel de terror, l'Enric i la Sus que ben aviat seran pares; que sé que ens estimen molt i que a la seva manera no en deixat mai d'estar al nostre costat. Us estimem molt. Molta sort i salut per a l'arribada de la Nunu.

domingo, 25 de noviembre de 2007

TEMPS

Temps d'espera, de renúncies, de gaudir i de descans.
Temps per a no còrrer, per a aturar-me i sentir.
Temps sense rellotge, temps de quietud i de saber estar.
Temps de silenci, temps d'escolta i temps per a pensar.
Temps per aprendre, per a jugar i per a créixer.
Temps per a començar, temps per a conèixer.
Temps per a decidir, temps per a actuar.
Temps de respirar.

Temps, el temps que visc ara.
Vull pensar en positiu i creure que tot sortirà bé.

sábado, 24 de noviembre de 2007

CAURE EN EL NOSTRE MAR

Caic, a poc a poc me’n vaig,
la física em captiva
i la gravetat m’inclina
als seus peus, caic.
Al mateix temps desfaig,
els nusos que regiren,
aquest fràgil equilibri, meu.
Res no dura gaire,
mai no sóc d’enlloc,
d’aquest país d’aire.
Mai, tornaré a viure mai,
amb el pes que arrossega la mentida,
la rutina, el trist engany.
Sense final jo caic,
el món s’encén, s’estimba
contra els vidres dels meus dies, caic.
M’enfonso dins l’aigua,
la corrent em porta prop
del meu país d’aire.
Ningú ens duu un instant,
dibuixa el meu salt,
travessa els espais en blanc,
arribes, te’n vas,
la vida es desfà,
invisible en el mar dels anys.
Salto sense xarxa,
salto i sempre caic.
Res no dura gaire,
Mai no sóc d’enlloc
del vell país d’aire,
l’impuls d’un instant,
dibuixa el meu salt,
travessa els espais en blanc,
arribes te’n vas,
la vida es desfà,
invisible en el mar dels anys...
"Caic" - Gerard Quintana

lunes, 19 de noviembre de 2007

AL MEU COMPANY DE VIATGE

Sense que ell ho sàpiga i amb lletra petita escric a l'Edu: Apel·lo a la paciència, a la tranquilitat, a la calma, a la senzillesa, a l'austeritat, a la bondat i a la creativitat. Al renagar, a l'enginy, al silenci, a la mala llet i a la amnèsia. Al detall, a la mirada, a l'abraçada, al petó, al cos, al sexe i a l'amor. A les pessigolles, als peus freds, a l'espera i al cop de mà. A la indiscreció, al despistat, al maldestre, al pensament crític, a la tossuderia i a la animalada. Per tot això, T'P.




domingo, 18 de noviembre de 2007

COMPLICITAT, entesa secreta


Defineix el diccionari Complicitat, com una intensa intimitat entre dos éssers que es coneixen instintivament, i s'entenen amb mitja paraula. Apareix quan una sèrie de similituds profundes, entren en ressonància.

Divendres 16, concert de Fito i los Ftipaldis amb la Reñe, absoluta complicitat i molt, molt de fred, sort dels nostres mitjons fins els genolls, les nostres capes de roba i les nostres abraçades que ens varen fer aguantar fins al final del concert. Hores abans i moments després confidències a mitja llum. M'ho vaig passar teta!
L'heu de conèixer a la Reñe...
T'estimo i em sento orgullosa de tu. No canviis:

miércoles, 14 de noviembre de 2007

31 ANYS DE VIDA


Demà, 15 de novembre, en concret a les 0:03h fa 31 anys que vaig nèixer.

Deu ni do....

Qui més em coneix ja sap com sóc, i haurien de ser ells/es els/les que poséssin els qualificatius a aquests 31 anys... així que, no cal dir res més i pels que encara m'esteu descobrint, segur que si aneu seguint aquest blog, anireu sabent més de mi.

Mentrestant us deixo una foto dels meus recents 31 anys, acompanyada d'un regal per a les meves oïdes, la meva cançó preferida: "Nessun Dorma" de l'obra Turandot de Puccini, cantada per Pavarotti, Carreras i Plácido Domingo.

Tanqueu els ulls i disfruteu, és impressionant. Espero que us agradi: http://es.youtube.com/watch?v=foD59ID7s2M i a tots que formeu part d'aquests 31 anys: gràcies per ser-hi!



martes, 13 de noviembre de 2007

LA SOLEDAT


Què és el que ens fa sentir sols?

La pèrdua d'algú estimat, el silenci, l'absència d'un lloc, la foscor, la por, el patiment, el dolor físic i psíquic, la desaparició d'un referent, l'espera, pensar en la mort...


Hi ha qui diu que no s'ha aburrit mai estant sol, hi ha algú que ha escollit estar sol i hi ha qui no li ha tocat altre remei; però, la soledat també es desitja, i la que es busca i es troba té espais de sobres per a somiar.


A cada moment del dia, penso que hi ha algú que es troba sol o que busca estar sol; de manera esperada o inesperada, sincera o manca de veritat. Una soledat que aparèix a través d'un corrent intens i si és escoltada, permet arribar a la escència de les coses.



domingo, 11 de noviembre de 2007

L'ESCOLA DE LA VIDA


Ahir i abans d'ahir sopars amb amics: riures, onomatopeies, exclamacions, gesticulacions i copa de vi en mà.

Vides diferents, amb històries personals que ens fan créixer i determinen el que sóm. Me'n adono de com inscribim en nosaltres, en cada part del nostre cos, el que ens passa i amb quina rapidesa ens acostumem a viure amb això; intentant no formar part de les "faltes d'ortografia" d'aquest món.

El millor... poder-ho compartir i veure que hi han altres punts de vista, maneres de sostenir el pes de cada història.

Avui us deixo aquesta cançó "El lado más bestia de la vida"
http://es.youtube.com/watch?v=SePcqyt-J8Q cantada per l'Albert Plà i la Bebe.
Tant real i tant bèstia. Va por ustéde!!


jueves, 8 de noviembre de 2007

A LA MEVA MITJA LLUNA


Avui dedico el blog a la meva mitja lluna. A una de les meves millors amigues, algú va entrar en un moment crucial de la meva vida i que em fa créixer com a persona, dia a dia. A la mare de la Ju i a la parella del Marc, a la filla de la Marisi. Però sobretot a qui mai ha deixat de creure en mi.Tens àngel, Cris.

Va per tu Cris, perque t'estimo i per les nostres confidències a mitja llum. Moltes FELICITTAATTSSS!! Espero que estiguis passant un gran dia. Tapimu.

miércoles, 7 de noviembre de 2007

GRÀCIES PER SEGUIR AL MEU COSTAT



Aquesta és l'ABRAÇADA individual i compartida que avui tinc ganes de retornar-vos a cadascún de vosaltres.


Aquí va... tanco els ulls, obro els braços i sento el cos de cadascú davant meu...) per a tots vosaltres que m'acompanyeu en el dia a dia i més encara ARA, en tot aquest moment que visc.: Cris(donde está Suso y más confidencias)Mire(siempre nos quedará..)Gg(siempre al otro lado del teléfono)Natàlia(les coses clares i la xocolata seca)Sus(en lo bueno y en lo malo)Caty(Disney channel)Mireia(entre nosaltres..)Miris(ja ens entenem)Carla(el inconsciente juega malas pasadas)Txuim(rueda por las calles de noche)Petita(arial12 en negreta,ja ens entenem..)Susi(molt bé,viva lo práctico)Eva(algú ha trobat el meu mòbil, les claus o el cotxe?).
US ESTIMO DE TOT COR.

"De tot cor" - Tomeu Penya

Jo et duré a casa si fa mal temps
Jo t’empararé si un cas tens por
Jo te cuidaré si estàs malalta
De tot cor, de tot cor
Jo et duré...

Estic a punt d’anar-me’n.
Mes abans de partir et diré
Que et duc dins es pensament
No deix de recordar-te
I alen els teus alens tot calents
De lluny i de prop me tens
Jo et duré...
I a dalt de s’escenari
Quan estic concentrat cantant
Jo sempre te tenc present
Perquè m’ets necessari
Com s’aire que respir
Necessit estar amb tu en tot moment
Jo et duré... ( bis )

PD: Un altre dia el dedicaré als amics masculins ;-)

martes, 6 de noviembre de 2007

QUAN EL COS S'APAGA


Color gris...
S'acaba el dia .. estic cansada.. cada dia me'n adono de la quantitat de coses que em queden per aprendre... el cos em pesa, em costa aixecar els braços, els peus, tinc ganes d'anar-me'n a dormir... dutxa, sopar i al llit a fer nonon, avui ha sigut un dia molt llarg i intens.

Cada dia me'n adono que la gent és menys professional, la llei del mínim esforç es reitera i els que ens obsequem en fer bé les coses mai tenim prou temps per res.

Ment en blanc.




domingo, 4 de noviembre de 2007

IL·LUSIONS

El meu primer dia de blog...
Escric a ningú i a tothom.

Avui començo aquest blog, com sento que començo una etapa nova a la meva vida, amb projectes personals i de feina per a realitzar i descobrir.

Nous reptes. Ganes, moltes ganes que tot surti bé, de manera natural i amb la il·lusió de la primera vegada d'haver-ho fet; i escric en blau, el color de la pau, perque tot surti bé.

Aquesta imatge, és una de les platges de Port de la Selva una tarda d'Agost, que em porta a la calma i a la tranquilitat.